Han passat els dies, les setmanes i els mesos i el bloc ha estat el gran abandonat. Però amb l’arribada de l’estiu, dels caps de setmana on tots anem més relaxats i amb la vista posada en les vacances aquells qui en tinguin, és un bon moment per recórrer al meu abandonat i deixar-hi una marca més en forma de text.L’estiu afavoreix la presència de dies plens de sol, de calor esgotadora, de possibilitats de fer activitats que la resta de l’any, sigui per manca de temps o perquè el clima no ho permet, no s’acaben fent. Es podria dir que l’estiu evoca sorpreses conegudes a la vida sovint monòtona que ens aporta la resta de l’any fora del període de vacances. I sovint, en aquestes sorpreses d’estiu és on es gaudeix d’aquests petits plaers que no fem la resta del temps; des de no controlar els estrictes horaris que ens marca la societat, passant pels viatges, les festes majors, la platja, la muntanya, el llegir, el fer esport, el tocar instruments, el jugar, en definitiva, tot allò que permet tenir una revulsió al dia a dia de la gent normal.
I el millor de tot, és que en la gran majoria dels casos ho gaudim, ho passem bé i sempre ens quedem amb les ganes de voler-ne més, de tenir estius més llargs, de tenir més vacances, més temps per fer coses lúdiques, però la rigidesa social en la que estem integrats acaba imposant-se.
I si aprofitem aquest parèntesi per fer del revulsiu una oportunitat per ser menys iguals als demés i creure en la creativitat de cadascun de nosaltres? Potser gaudiríem no només d’un estiu diferent, sinó d’una vida socialment més atractiva.
Deixa un comentari