La idea és bona i és “progressista”. Té en compte aquells que malauradament són bastant oblidats per la majoria. Pocs més partits fan difusió dels seus mítings o dels seus programes electorals a través del llenguatge per a sords i muts. Però bé, això demostra que no ser d'”esquerres” no vol dir que s’oblidin als desafavorits. Els fets trenquen el discurs demagog dels partits que recorren a la crítica fàcil.

Fa uns dies vaig caure de rebot a un video on en Lluís Corominas intervenia al Ple del Parlament per a exposar el posicionament de Convergència i Unió sobre l’Oficina Antifrau que es debat a la cambra catalana. Curiós moment en el qual en Corominas comença a retreure a en Xavier Vendrell determinades actituds contràries al dret d’informació que tot grup polític per llei se li reconeix. M’ha recordat a aquelles visites que de vegades fem als expedients municipals i no hi trobem determinats documents que per llei també haurien d’estar inclosos… en fi, dèficits que cal subsanar.

La federació nacionalista ha penjat un joc online denominat Joc d’Europa que resulta molt pedagògic per a conèixer característiques i situacions de l’actual Unió Europea i dels principals països que en formen part…

Si voleu fer-hi un cop d’ull només cal que teclegeu al vostre navegador http://www.ciu.cat/jocdeuropa i demostreu les vostres habilitats i coneixements de la Unió Europea… jo crec que hi jugaré més d’un dia perquè estic una mica “peix” en algunes de les preguntes que s’hi fan!

Dissabte per la nit vaig anar al sopar institucional que habitualment organitza l’Ajuntament d’Esplugues amb motiu de la visita que la delegació del poble agermanat d’Ahrensburg fa a la nostra vila els dies que se celebra el Firesplugues.

Del sopar en sí, res a dir. Bé sí, volia fer una consideració que crec que s’ha de mencionar. I és que la senyora Díaz va fer un encert que anys enrere mai feia, i era presentar els regidors de la nostra vila (oposició inclosos) a la delegació alemanya. Cert és que aquest punt d’inflexió es va produïr ja al darrer sopar, i aquest cop la senyora Díaz ha mantingut la cortesia que s’espera de qualsevol alcalde.

Ara bé, el curiós del tema va ser quan acabats de sopar, em vaig fixar en les banderoles que presidien la taula presidencial. Eren quatre banderes: la d’Alemanya, la de Catalunya, l’Espanyola i l’Espluguina. 3 a 1 a favor nostre. Però curiós era, que sortís per allà una banderola espanyola totalment innecessària. Jo hagués posat només la bandera alemanya i la senyera, sense complicar-me més amb tanta banderola.

Però bé, si alguna cosa diferencia un militant del PSC-PSOE d’un militant de Convergència i Unió, és justament aquest tipus de sensibilitats nacionals tan diferenciades…